RESSENYA DE BALADA DE LA GARSA VELLA

És possible revivure el'esplendor de la joventut durant la vellesa?? Balada de la garsa vella, la nova obra de teatre del prolífic autor Bernat Joan i Marí, proposa una hermosa i profunda reflexió damunt aquesta questió.

Una colla d'antics companys es reuneixen després de molts d'anys en el teatre que solien treballar junts per petició d' un de ells, Romeu, la Garsa Vella. En aquesta reunió, veuran clarament les diferències entre ellos, però també les simil·lituds que aencara tienen: la passió per la feina que realitzaven en el pasat i, sobretot, els efectes de la senectud.

L'obra ofereix una visió sensible damunt la vellesa , la seua acceptació i la pèrdiu de l'esplendor i de la passió que acompanya a la joventut. Però, per damunt de tot, es tracta d'una obra sobre el pas del temps que segueix el tòpic clássic de memento mori: recorda que has de morir. Perquè l'ombra de la parca planeja damunt tots el personatges, disposada a complir el seu comès.

Balada de la garsa vella parla sobre el pas del temps, els records i la mort, aquest darrer viatge que tots emprenderem tard o d'hora. Las personas ancianes han suportat molt a causa de la pandèmia de la Covid-19: ha estat el col·lectiu més afectato quant a salut, han sofert en soledat i han estat deshumanitzats per part d'alguns sectors de la societat. Aquesta obra fa un relat sensible, en primera persona i amb tocs d'humor sobre la fragilitat dels ancians; Però, sobretot, sobre les seues fortaleses , anhels i pors: En definitiva, els mostra en la seua dimensió més humana, complexa i polifacètica.

En poc més de noranta pàgines, Balada de la garsa vella ofereix reflexions profundes, però sense abandonar el ritme ràpid, la qual cosa permet una lectura molt àgil. És, Per tant, una obra de teatre molt gaudible que no deixa indeferent a ningú.

Per Maite Vallejo

ILLES.cat

Plataforma literària en línia