WALTER BENJAMIN A ILLA DE PAPER

La nova sèrie escrita sobre personatges literaris de la història relacionats amb l'illa d'Eivissa, ‘Illa de paper’, que posem en marxa d'Eivissa Editions, ens apropa a la figura del filòsof i crític alemany Walter Benjamin.

Walter Bendix Schönflies Benjamin (Berlín, 15 de juliol de 1892 – Portbou, 26 de setembre de 1940) va ser un filòsof, crític literari, traductor i assagista alemany d'origen jueu. El seu pensament recull elements de l'idealisme alemany o el romanticisme, del materialisme històric i del misticisme jueu que li permeten fer contribucions perdurables i influents en la teoria estètica i el marxisme occidental. El vostre pensament s'associa amb l'Escola de Frankfurt.

Estudia Filosofia a la Universitat de Berlín on va ser membre de la «Unió d'Estudiants lliures». Tradueix obres de Charles Baudelaire a l'alemany. A la Universitat de Munic coneix Rainer Maria Rilke i Gershom Scholem, que es convertiria en el seu amic. Escriu també sobre el poeta romàntic alemany Friedrich Hölderlin.

A la Universitat de Bern coneix Ernst Bloch i Dora Sophie Pollack (1890-1964), amb què es casaria més tard. Va defensar la seva tesi Concepte de crítica d'art en el romanticisme alemany (El concepte de la crítica d'art al Romanticisme alemany). Va voler entrar com a professor a la universitat, però el van rebutjar per ser jueu.

Els Benjamins, la salvació de la humanitat està lligada a la salvació de la natura. Va quedar fascinat amb les obres de Marcel Proust i Charles Baudelaire, observadors nats de la vida. Va criticar sense pietat Hitler, a la teoria feixista, a la hipocresia de la democràcia burgesa i al capital financer i industrial alemany que va donar suport al nazisme com a forma de contrarevolució preventiva contra els socialistes.

A 1932, durant la crisi anterior a la presa del poder per Hitler, Walter Benjamin va estar a l'illa d'Eivissa. Ho fa dues vegades, com explica Vicente Valero al seu llibre Experiència i pobresa,​ que reconstrueix el període eivissenc de l'escriptor, enamorat de l'illa, i la gran influència que aquesta va tenir a la seva vida ia la seva obra. Després, es trasllada a Niça, on va arribar a pensar en el suïcidi, en percebre lúcidament la importància sociopolítica i cultural de l'incendi del Reichstag (27 de febrer de 1933), que va significar l'assumpció de tot el poder pels nazis a Alemanya. Deslligada la persecució dels jueus i dels marxistes, Benjamin es va traslladar a París, després d'una estada a Svendborg, a casa de Bertolt Brecht ia San Remo, on vivia la seva exdona Dora. Va escriure Scholem sobre una fatiga infinita que l'envaïa.

No va poder tornar a Berlín. Va buscar el suport dels també filòsofs marxistes-crítics, Adorn i Horkheimer. Aquest darrer el va acusar de no ser un bon materialista. Benjamin malvivia amb allò que cobrava d'aquesta escola, per això va decidir no sortir de casa i es va aïllar socialment i físicament. Després de l'ocupació de la ciutat per les tropes nazis, va fugir de París a Espanya.

A Portbou decideix va decidir acabar amb la seva vida (a l'Hotel França) abans que haver de tornar a França i caure en mans de la Gestapo. La seva tràgica fugida a través dels Pirineus ha inspirat diferents obres, entre la qual es troba la novel·la El Passatger Benjamin, de Ricardo Cano Gaviria, publicada el 1989.

El mètode de Benjamin ha influït en la manera d'investigar diverses generacions, inspirant alguns extractes de petits assajos trajectòries intel·lectuals senceres.

Illa de paper (1)

Ibiza Editions

#MelqartMedia

#Melqart

melq.art