ANTÒNIA VICENS ESCRIPTORA DEL MES
Antònia Vicens i Picornell (Santanyí, 1941) és l'escriptora del mes de desembre a la Biblioteca Municipal d'Eivissa amb motiu del seu 80 aniversari. Després de passar la seva joventut treballant com a secretària d'hotel durant els estius, i estudiar idiomes i estenografia, l'autora mallorquina va iniciar la seva trajectòria literària amb la compilació de narracions Banc de fusta (1968), Premi Cantonigrós a 1965.
En el 1967 va guanyar el premi Sant Jordi amb el seu llibre 39º a l’ombra (1968), un èxit que la va situar de ple al panorama literari català. La novel·la es va traduir a l'alemany i al castellà i va tenir diverses reedicions. Després va publicar les novel·les Material de fulletó (1971) i La festa de tots els morts (1974).
A 1971 es va casar i durant un temps va continuar treballant a diversos hotels. També va tenir altres treballs com a venedora de llibres a domicili, va participar en un programa de receptes de cuina a la ràdio, va treballar de secretària en un bufet d'advocats i va obrir una botiga d'artesania.
Durant la dècada dels 80, va continuar escrivint i publicant: Primera comunió; La santa; Quilòmetres de tul per a un petit cadàver; Gelat de maduixa, Terra seca. També va col·laborar als suplements culturals de diversos diaris: va escriure contes al diari Avui i memòries de infantesa a Diario de Mallorca, entre d'altres.
A 1993 va publicar amb Josep M. Llompart Vocabulari privat, (les memòries de infantesa publicades a Diario de Mallorca) i, Posteriorment, els contes per al públic juvenil L’àngel de la lluna (1997) i Massa tímid per lligar (1998).
L'any 1998 va ser presidenta en funciones de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de la qual va ser la vicepresidenta a les Illes de 1997 a 2004. La seva trajectòria va ser reconeguda el 1999 con la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i l'any 2004 amb el premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears. Des de l'any 2000 viu retirada a la seva casa del Terreno i dedica el seu temps a l'escriptura i la lectura. De tant en tant ha publicat articles d'opinió al Diari de Balears.
La seva trajectòria literària es va completar amb les novel·les Febre alta (1998), Quan un home s’enamora (1998), Lluny del tren (2002), Ungles perfectes (2007) i Ànima de gos (2011). En el 2005 van aparèixer recollits els seus contes en un sol volum, titulado Tots els contes. A 2009 va fer la primera incursió al gènere poètic amb la publicació de la compilació Lovely, i va seguir publicant poesia amb els títols Sota el paraigua el crit (2013) i Fred als ulls (2015).
El seu quart poemari, Tots els cavalls (2017), va rebre el Premi Cavall Verd Josep Maria Llompart de l’AELC al millor poemario de l'any en llengua catalana. A 2016 es va publicar el llibre-entrevista sobre la seva vida i obra, Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors, de Sebastià Portell. Aquell mateix any va ser nomenada sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors a Llengua Catalana i la seva trajectòria va ser reconeguda amb el premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma, la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Santanyí i el premi Josep M. Llompart de l'Obra Cultural Balear.
A 2017 va rebre l'encàrrec d'escriure el poema oficial per al Dia Mundial de la Poesia de la Institució de les Lletres Catalanes, que es va traduir a vint llengües.
ILLES.cat
Plataforma literària en línia
