BARTOMEU FERRÀ, ESCRIPTOR DEL MES

Durant el mes de març, la Biblioteca municipal de Can Ventosa, A Eivissa, acull una mostra de l'obra de l' escriptor Bartomeu Ferrà i Juan, declarat escriptor del mes.

Hijo de Bartomeu Ferrà i Perelló, Miquel Ferrà i Juan (Palma 1885-1947) va cursar estudis de dret (1905) i Filosofia i Lletres (1909) a la Universitat de Barcelona (UB). Va establir unes importants relacions amb els principals protagonistes de l' Noucentisme com Josep Carner i amb polítics i intel·lectuals destacats de la Catalunya de moment com Enric Prat de la Riba. Va tenir una intensa amistat amb Maria-Antònia Salvà, tot i les diferències ideològiques, de la qual es conserva un prolífic epistolari.

li va arribar el primer èxit literari als Jocs Florals de Barcelona de 1904, en el que gana la Englantina con el poema “cisma”, que havia estat enviat als Jocs per a Miquel Costa i Llobera sense el seu coneixement. Aquest èxit el va estimular i va començar a projectar la revista literàriaMitjorn (1906-1907), de la qual va ser el director. des de 1909, Ferrà va dirigir la Comissió Editora de les Obres de Ramon Llull i prepara, conjuntament amb mossèn S. Galmés, l'edició de l'Llibre de Blanquerna (1914).

En el 1911 va ingressar en el cos facultatiu d'arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs de l'Estat, i va ser destinat a Gijón, on va romandre fins 1913, data en què va passar a ocupar una plaça de bibliotecari a la Biblioteca Universitària de Barcelona. Va fundar i va dirigir la Residència d'Estudiants de Catalunya (1913-36) i va col·laborar en la premsa barcelonina (La Vou de Catalunya, la Revista, D’ací d’Allà, etc.). Durant aquests anys, va continuar treballant en les obres lul·lianes, va pronunciar diverses conferències a Mallorca, creó la Lliga d’Amics de l’Art (1913), va col·laborar en la premsa mallorquina (La Almudaina, l'Última hora, El Correu de Mallorca, etc.) i, seguint el model català de la ciutat-ideal, va iniciar una campanya periodística des del setmanari Sóller, signant amb el pseudònim Alanís de la Lluna, amb l'objectiu de construir la ciutat ideal dels mallorquins. Van ser els anys de màxima identificació amb elNoucentisme Català. en aquest context es va crear un nou grup d'intel·lectuals mallorquins, posteriorment conegut com a Generació de 1917, de el qual Ferrà va ser el seu líder.

Eren joves majoritàriament formats a la universitat de Barcelona però que, a diferència de les generacions que els van precedir, van tornar a Mallorca incorporant-se a la vida illenca. Ferrà fue también miembro correspondiente del Institut dEstudis Catalans (IEC).

La seva primer llibre de poemes “Cançó d’ahir”, (1917) va tenir una bona acollida per part de la crítica, i l'èxit va contribuir, en part, a que en un espai de temps relativament breu, l'autor publiqués dos nous llibres de poemes, “la Rosada” (1919) i “Les muses amigues” (1920). aquest últim era un recull de traduccions d'altres poetes com Théophile Gautier, Verlaine, Carducci, Verhaeren, Jean Moreas, Leopardi, Goethe, Darío, Maeterlinck i Mistral. A “A mig camí” (1926), Ferrà va decidir recollir en un únic volum els llibres anteriors, i ampliar-lo amb algunes composicions noves. Aquest nou poemari, més els sonets dedicats a la mort de la seva mare, “Encantable” (1943), i altres poemes reunits pòstumament, són el llegat poètic de Ferrà, recollit pel seu amic Joan Pons en el volum de Poesies completes ( 1962). des de 1936 Ferrà residió en Mallorca, on va dirigir la Biblioteca Pública.

ILLES.cat

Plataforma literària on line