EDITORIALS D'EIVISSA: BARBARY PRESS

L'editorial Barbary Press s'ha donat a conèixer a les illes Pitiüses principalment pel treball amb autors estrangers, però eivissencs d'adopció. D'aquesta manera, el segell ha donat un impuls original a la cultura local fonent les tradicions natives amb la mirada d'escriptors arribats d'altres llocs.

Aquesta entrevista s'enfoca en el seu editor, Martin Davies. L'historiador, biblioteconomista, investigador i professor d'anglès nascut a Liverpool afirma que basa la seva feina en el concepte de «educar a la gent a través de l'estètica».

Pregunta: Com vas arribar al món editorial?

Matin Davies: Gràcies a Philip Derville, amb el llibre de fotos ‘Eivissa · Eivissa: cent anys de llum i ombra'. Ell buscava les imatges i jo el vaig acompanyar als textos. La meva filosofia és combinar la imatge i la paraula de manera que sumin més que individualment.

P: Quants anys té l'editorial?

MD: 23. La vaig fundar amb Derville. Ell ja tenia una editorial que es deia Ediciones El Faro. Ell havia fet una sèrie de fotos antigues i buscava més material per a una altra. ‘Eivissa · Eivissa: cent anys de llum i ombra’ va ser el primer llibre de la seva editorial, que vam començar el 1999. A 2005 vaig fundar la meva marca, BARBARY PRESS. Així que va començar amb Eivissa · Eivissa: l'illa d'un temps'.

P: L'editorial publica només a les Pitiüses?

MD: Sí.

P: Quants llibres ha publicat Barbary Press?

MD: Deu.

P: Amb quants autors?

MD: Als llibres hi ha cites de diversos, però en general només n'hi ha un per cada volum. A ‘El camí a Sant Vicent’ hi ha sis textos addicionals, així que són set autors. Jo vaig col·laborar a ‘La quissoneta Pepeta’ fent el text i vaig estar a ‘Nuestras aves’ escrivint i dibuixant.

P: Quins han estat els llibres més venuts?

MD: ‘Eivissa · Eivissa: cent anys de llum i ombra'. Tenint en compte els diferents idiomes, també es van vendre molt ‘Eivissa i Formentera: El llegat històric’ i ‘El camí a Sant Vicent’.

P: Quin és l'idioma de publicació?

MD: Català, castellà i anglès. Però les introduccions dels llibres ‘Eivissa · Eivissa’ també estan en italià, alemany i francès. ‘El camí a Sant Vicent’ està en alemany i estic a punt de treure'l en francès.

P: Quina ha estat la teva experiència amb les subvencions?

MD: He rebut molta ajuda dels ajuntaments i de la fundació Abel Matutes. El Consell no ha estat el millor patrocinador. Quan feia el segon llibre de fotos, vaig fer un gran esforç per aconseguir el seu suport, però no me'l va donar. Com va ser una publicació molt buscada, crec que va ser una qüestió política perquè el govern anterior va recolzar el primer llibre de fotos, així que el següent no va voler ajudar algú connectat a l'oposició. A mi em sembla ridícul. Jo no sóc de cap partit.

P: Quina relació tens amb la digitalització?

MD: Molt dolenta. L'únic llibre digitalitzat és el darrer, ‘Isla de pinos’, que és a Kindle. L'autor mateix, Ben Dunwell, se'n va encarregar.

P: Llegeixen Eivissa i Formentera?

MD: Sí, els meus llibres tenen molt bona acceptació no només entre els locals, sinó entre els estrangers d'aquí.

P: Quines són les perspectives de futur?

MD: Tinc tres o quatre coses en marxa. La tercera edició de 'Eivissa i Formentera: el llegat històric’, que es va endarrerir pel covid i per altres projectes. Un altre pla que s'ha endarrerit molt és un relat viatger d'un irlandès que va venir a Eivissa a 1932 i va passar un any. Aquestes dues coses han de sortir l'any pròxim perquè els col·laboradors estan impacients.

Per Miguel González

ILLES.cat

Plataforma literària en línia