Tel: (+34) 619281862
E-Mail: illes@illes.cat

ENTREVISTA A CARLA Santángelo

Carla SantàngelCarla Santàngel Llàtzer va néixer a Maó, Illes Balears. des de 2014 viu entre Llatinoamèrica i Espanya. És magíster en Periodisme Avançat i Reporterisme per la Universitat Ramon Llull (Barcelona) i magíster en Escriptura Creativa per la Universitat Nacional de Tres de Febrer (Buenos Aires).

Actualment estudia el Màster en Estudis Literaris, Lingüístics i Culturals de la Universitat de Sevilla.Escriu i investiga. el 2016 cofundo el projecte Índex Editores. També treballa de forma independent als camps de l'edició i la comunicació. Guia tallers com a part de Casa Índigo i pel seu compte, en què explora l'enllaç entre la intimitat i l'escriptura, sempre amb perspectiva de gènere.

Entrevista a Carla Santàngel Llàtzer

 

“Vull escriure't

tot això en menorquí

però la meva llengua

s'escapa del poema

com un animal entre els arbres.”

 

1-Per començar, m'agradaria que ens parlessis breument del projecte Casa indi i de l'editorial indi Editores, on imparteixes tallers d'escriptura íntima amb perspectiva de gènere.

Índigo Editoras és un projecte cultural feminista que neix per articular les escriptures autobiogràfiques i els estudis de gènere a la literatura. D'una banda, hi ha l'editorial Índigo Libros, amb què publiquem autores contemporànies que escriuen en aquells gèneres híbrids tan difícils de catalogar i que històricament van ser concebuts com a marginals (tot va començar perquè ens encantava llegir diaris íntims). D'altra banda, està Casa Índigo, una plataforma de continguts dedicats a una comunitat de dones interessades en l'escriptura íntima i la literatura amb perspectiva de gènere. Escriptors, aficionades a l'escriptura, lectores i curioses, són totes benvingudes.

2-Al teu poemari editat per “Aguaviva ediciones” ens arrossegues a través del territori Menorquí on el llinatge, llengua i infància tenen un gran protagonisme. Quina influència té Menorca i Argentina a “líquen"?

Menorca és el territori iniciàtic. Allí vaig néixer. És el lloc de la primera infància, on s'inaugura, Per a mi, LA MIRADA. I també és un lloc que trobo a faltar perquè visc lluny fa anys. L'evoco una vegada i una altra; és l'illa de la meva nostàlgia.

Argentina és molt present a Liquen perquè va ser l'espai del present a l'escriptura dels poemes. Des d'on escrivia i des d'on mirava cap a l'illa.

Però també és present com a paisatge, doncs gran part dels poemes els vaig escriure durant un viatge per la Patagònia que vaig fer amb la meva mare i en què vaig estar meravellada pels llacs, la neu i l'estepa tot el temps.

3- Sembla que “líquen" parla des d'una veu que crida al silenci i es teixeix entre una llengua que pertany al principi. Quina relació hi ha entre el silenci i el que és petit a la teva poesia?

Per a mi, el silenci és el que produeix l'estat d'escolta necessari per atendre la bellesa de les petites coses, que al final són les que més m'importen. Com el que és petit, el quotidià, allò que no sembla important, que és mínim, produeix un efecte amplificador de les grans preguntes que ens fem.

Si no aconsegueixo ser humil per callar-me, no podré veure el que hi ha al meu voltant i la poesia passarà desapercebuda. Silenci, mirada i objecte van de la mà.

4- Al tercer epígraf la veu poètica avança cap a la natura, cap al paisatge, s'uneix a ell com si la respiració esdevingués a través d'aquest: «De vegades ho voldria oblidar tot/enterrar-me al bosc/ser un niu per als ocells». Com ha influenciat la naturalesa a la teva escriptura?

La natura em reubica. Em mostra la meva mida, em deixa, efectivament, en silenci. És tan misteriosa, destructiva, vulnerable, necessitat. És tot el que som. Sòl trobar a la natura (si l'entenc com una mena de lloc per fora de la ciutat i dels terriotoris industrialitzats) allò que necessito recordar. En aquest exercici d'agraïment és que escric.

5- Estàs pensant en un nou llibre o projecte literari artístic?

Estic acabant de corregir un poemari que es publicarà l'any que ve, tot i que encara està tot en una etapa molt tendra. I també estic en el procés d'escriure un assaig a quatre mans amb una amiga. Seria preciós que finalment es materialitzi perquè les nostres cerques es dissolen l'una a l'altra.

 

Elisabet Fabregas

 

ILLES.cat

Plataforma literària en línia

 

Escriure un comentari