Néixer en una illa —ja sigui Manhattan, Menorca, Japó, Venècia, Mallorca, Eivissa o Formentera implica una manera particular de veure el món i de relacionar-se amb l'espai exterior, diferent —ni millor ni pitjor— de la d'una persona continental.

Joan Pons, nascut a un petit poble de l'illa de Menorca, Ferreries, que ha convertit en l'univers mític de Semblancat, la nit de Nadal de l'any 1960, ha fet d'aquesta mirada insular, fusionada de manera fructífera amb el món urbà, el seu estil literari. A través seu ha construït una obra que ha estat traduïda al francès, al rus i al castellà, entre altres llengües.

La seva trajectòria li ha valgut premis com el Ciutat d’Alzira, el Joaquim Ruyra o el Joan Ramis i Ramis; beques de creació literària de la Generalitat de Catalunya, de l'Ajuntament de Barcelona i de la Unesco, així com entitats privades com l'Enciclopèdia Catalana. A més, ha aconseguit formar part d'antologies nacionals i internacionals gràcies a la seva poesia (L’illa dels arbres vençuts), els seus contes (No cregui el que diuen de mi) i les seves novel·les (Barba vermella).

Aquesta darrera obra va ser portada als escenaris per la companyia La Trup, dirigida per Sergi Marí, amb gran èxit de crítica i públic. Des de fa uns anys publica a la premsa una sèrie d'articles sota el títol Pedraules —“les paraules són les pedres dels escriptors”, segons el document—, que han tingut una àmplia repercussió a l'illa de Menorca ia les xarxes socials de tot el món.

El març de 2026 publica el llibre de relats “Otel·lo a Formentera” amb el segell eivissenc Edicions Aïllades.