Sempre és bon moment per endinsar-se en les pàgines de L'any en estampes, una lectura que podria semblar una evocació nostàlgica d'un temps passat i d'enyorança d'una il·lusió geòrgica o bé d'evasió cap a uns mitjans rurals, aliens a l'autor, però no és cap de les dues coses -escriu Marià Villangómez Llobet (Eivissa, 1913) en el seu pròleg-, sinó un llibre de realitats vives -de algunes realitats, experiències personals incloses-, amb referències a èpoques anteriors i algunes digressions històriques, doncs passat i tradició exerceixen sempre la seva força en el present.