BENEDICTE, ESCRIPTOR DEL MES
Amb motiu del centenari del seu naixement, Mario Benedetti és escriptor del mes de setembre a la Biblioteca Municipal d'Eivissa. Benedetti va ser un escriptor i poeta uruguaià integrant de la Generació de l''45. És autor de llibres com La treva i Gràcies pel foc, entre d'altres.
BENEDICTE (Uruguai, 1920 – 2009) va exercir periodisme i va ser activista de diversos moviments d'esquerra. A 1949 va ser membre del consell de redacció de ‘Número’, una de les revistes literàries més destacades de lèpoca. En aquestes dates, també va participar activament en el moviment contra el tractat militar entre el seu país i els Estats Units, en què va ser la seva primera acció com a militant progressista. 1964 va treballar de crític teatral i codirector de la pàgina literària setmanal al diari ‘El matí’.
Va ser un dels impulsors de la plataforma d'esquerres Front Ampli (1971). A causa del cop d'estat militar de 1973, va haver d'exiliar-se, i va residir successivament al Perú, Cuba (1976) i Espanya (1977). Des de la fi de la dictadura uruguaiana (1984) Benedetti va alternar la residència entre Montevideo i Madrid.
A la seva extensa obra s'aprecia un estil deliberadament simple, plasma, amb enginy i visió crítica, la mediocritat i la frustració de la classe mitjana de Montevideo. Cal destacar els contes Montevideans (1959), La mort i altres sorpreses (1968), Primavera amb una cantonada trencada (1991), Bústia del temps (1999) i El futur del meu passat (2003); les novel·les La treva (1960), Gràcies pel foc (1965) i L'aniversari de Joan Àngel (1971); els llibres de poesia Inventari (1963), Aras de son (1967), Inventari 70 (1970), Inventari 1982 (1982), Preguntes a l'atzar (1986, alguns poemes del que Joan Manuel Serrat música i va gravar al disc El Sud també existeix,1985), Contra els ponts llevadissos (1998), Defensa pròpia (2004), Encara hi ha (2004) i Testimoni d'un mateix (2008), i els assajos El país de la cua de palla (1960), Lletres del continent mestís (1967), Lletres d'emergència (1973), La realitat i la paraula (1991), Memòria i Esperança (2004), entre d'altres.
També va cultivar el teatre (Pere i el capità, 1997) i va col·laborar en nombroses publicacions periòdiques. La seva prolífica producció literària va incloure més de 80 llibres, molts dels quals van ser traduïts a 20 idiomes.
Va guanyar, entre d'altres, el premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana (1999), el premi Iberoamericà José Martí (2001), el premi Internacional Menéndez Pelayo i va rebre del govern veneçolà la Condecoració Francisco de Miranda (2007). Va ser Investit doctor honoris causa per la Universitat de la República d'Uruguai (2004).
ILLES.cat
Plataforma literària on line
