Tel: (+34) 619281862
E-Mail: illes@illes.cat

RAFAEL GINARD Y EL CANÇONER POPULAR DE MALLORCA

En la anterior noticia hablamos de la iniciativa de Fundació Mallorca Literària para realizar un Cançoner en línea. Aquest projecte, Malgrat això, no es pot comprendre íntegrament sense saber qui va ser Rafael Ginard i el seu paper en la cultura popular mallorquina. En aquest article, parlarem del precursor d'aquest projecte en línia i de la seva importantíssima obra: el Cançoner Popular de Mallorca.

RAFAEL GINARD: VIDA I IMPORTÀNCIA

Rafael Ginard i Bauçà nació en Sant Joan de Sineu (Mallorca) A 1899 al si d'una família pagesa. Gràcies al vostre estrat social, va arribar a conèixer de primera mà el folklore i les tradicions populars de Mallorca. Tras ingresar en la orden de los Franciscanos d’Artà, va ser ordenat sacerdot en 1924.

Paral·lelament a la seva vocació i carrera religiosa, Ginard se sintió atraído por Ramon Llull, Mossèn Alcover y, sobretot, pel cançoner popular mallorquí. A més de sacerdore, va publicar nombroses obres, com Ramell de sonets (1930) o Croquis artanencs (1929). Amb tot, la seva obra més coneguda i rellevant va ser el Cançoner Popular de Mallorca, a qui va consagrar gran part de la seva vida. Aquesta constitueix el seu llegat més gran a la cultura mallorquina.

el Cançoner Popular de Mallorca

Recull, edició i publicació del Cançoner

 

Rafael Ginard va dedicar dècades de la seva vida a la tasca titànica de recopilar les composicions que posteriorment formarien part del seu Cançoner.

Per a desenvolupar-la, Ginard se valió de los “Amics del Cançoner”, un nombrós grup de col·laboradors de tots els racons de l'illa que li van proporcionar les cançons que anaven recopilant de manera local als seus territoris. D'altra banda, Ginard contó también con la ayuda del Institut d’Estudis Catalans, que li va donar suport econòmicament després d'atorgar-lo a 1955 el Premi Josep Massot i Palmés.

Francesc de B. Moll, editor del Cançoner

Malgrat això, Ginard es va trobar amb una dificultat important després de finalitzar la recopilació del Cançoner: trobar un editor que el publiqués. Per sort, i després de fracassar en el seu intent que els ajuntaments de Mallorca s'unissin a la iniciativa, Ginard encontró el apoyo en la figura de Francesc de B. Moll. aquest, conocido también por su participación en el Diccionari Català-Valencià-Balears, es va implicar a l'edició de l'obra. D'altra banda, gràcies a la intervenció de l'Ordre Franciscana, la Fundació Juan March va accedir a patrocinar el projecte. Això possibilitou que el Cançoner fos finalment editat en quatre volums.

Ginard publicó en 1960 en la Editorial Moll el libro El Cançoner Popular de Mallorca, un assaig que funciona com a pròleg de l'obra recopilatòria. El primer volum del Cançoner pròpiament dit apareix a finals de 1966, i els tres restants es van publicant progressivament durant una dècada. La publicació del Cançoner es va finalitzar amb el quart volum, que va veure la llum a 1975.

Contenido del Cançoner

El Cançoner Popular de Mallorca és una obra importantíssima a la literatura catalana i la cultura mallorquina perquè és la recopilació més àmplia de literatura oral mai realitzada en llengua catalana. Consta de més de vint mil cançons diferents, amb més de cinquanta mil versions diferents.

Tot i l'extensió del Cançoner, no estan recollides totes les cançons de l'illa, doncs la recopilació està incompleta respecte a les cançons curtes. D'altra banda, Ginard va admetre que s'havien eliminat nombroses cançons de caràcter clarament eròtic. Això va estar motivat principalment per la por que l'obra fos censurada.

Temàticament, el Cançoner Popular de Mallorca està dividit en primer lloc en dos grans grups, les cançons curtes (incompleta, com ja hem comentat) i les cançons llargues. Alhora, aquests dos grups es divideixen segons la temàtica de les composicions incloses. D'una banda, les cançons curtes es divideixen entre amoroses, de bressol, de camp, de feina, de jocs infantils, de localitat, de matrimoni, etc. La temàtica més abundant és, sens dubte, l'amorosa. D'altra banda, les cançons llargues s'estructures als apartats de Codolades, Glosades y Romancer.

 

Per Maite Vallejo

 

ILLES.cat

Plataforma literària en línia

 

 

Escriure un comentari