STERNJAHR

Vicente Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – Valencia, 1993) Er gilt als der wichtigste Erneuerer der zeitgenössischen valencianischen Poesie., Er gilt auch als der größte Dichter, den das valencianische Land vom 15. Jahrhundert bis zur Gegenwart hervorgebracht hat.; nämlich, seit der Zeit von Ausiàs March und Roís de Corella.

deutlich, todo un clásico de la literatura catalana moderna, una de esas personalidades que ha contribuido en la cultura del país dejándonos su legado. La obra poética de Estellés es muy extensa. De sus libros de poesía destaca el segundo volumen de la obra completa, Les pedres de l’àmfora, que recibió los premios Lletra d’Or (1974) y Crítica Serra d’Or (1975). Son remarcables también dos poemarios que descubren el País Valencià: Llibre de meravelles und Mural del País Valencià. Recibió el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978) y el Premi de les Lletres Valencianes (1984). Diversos cantantes han musicado poemas suyos, entre los cuales destaca Ovidi Montllor con Coral romput.

die 4 September 2024 se cumplen cien años de su nacimiento. Un poeta que nunca renunció a sus raíces. Debemos continuar leyendo sus poemas e ir escampando el rumor de que aún tenemos una rosa, una rosa de papel…

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

aber, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.

ILLES.cat

Plataforma literària en línia

#MelqartMedia